Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

brinco

m
1 [salto] salt, bot.
2 [joya] penjoll.
3 dar (o pegar) un brinco fer un bot (o un salt).
4 dar brincos (o un brinco) de alegría saltar (o fer salts) d'alegria.
5 en dos brincos (o en un brinco) fig i fam en quatre salts, amb quatre gambades, en una esgarrapada.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions